Magmainfernal .

A veure, tu, amic dels coneixements i de la desconeixença. D'allò que algun dia serà conegut per tots o almenys per aquells que vulguen conèixer-ho. Quin és el sortilegi que amaguen les entranyes de la terra? Per quina entrada hospitalària podrem introduir-nos en el fons i veure les seues inhòspites fluctuacions? El seu magma i la seua eterna foguera? El seu infern?

Potser en el més profund de la terra trobem un dia allò que mai haguérem cercat en l'exterior. Encara que ho intuirem. Com els humans van idealitzar en l'antiguitat alguna cosa que llavors desconeixien encara que ara sembla obvi? En les profunditats de la terra una gegantina bola de ferro incandescent fluctua, volteja a dreta i esquerra, a dalt i a baix sense rumb, arrossega cap a si tot el que en un moment s'allunya de nosaltres, ens fa que estiguem pegats al sòl. I si un precipici s'obrira als nostres peus cauríem, sense dubtar-ho, cap a la bola gegant encara que mai arribàrem a ella si no fóra desfets , gasosos, aniríem irremeiablement cap al seu centre i del seu centre a l'èter. Al no-res.

cementeri

En el cementeri.

L'agrimensor sols prendrà la mesura

té una gran feina al terreny alhora

si veieu que tot cansa, aneu fora

pensareu que és traça, i és arquitectura

l'arquitecte dibuixa la línia i la floritura

i arrimant les fulles anirà per la vora

cadascuna d'elles hi serà a una hora

d'esta vida nua i trista que és sepultura

el fosser, arreplega de les fonts d'un ofici

i veurà del túnel el llum del fi d'esta crisi

invocant allí la pluja que els arbres demanen

l'indigent esgota les flors que s'encomanen

i rep sense ganes la mort greument mesurada

d'un home que va ,i la vol, voler dibuixada.