Ben prop dels tarongerars, criden els pardals i somien les herbes, i els mosquits tremolen l'aire. La primavera esclata amb olors de tendra saviesa. Prompte amb la solana humida i desencoratjadora, arriba la moscarda que crispa l'estança dels tranquils. S'apropen els amics i la felicitat de qualsevol dia torna a ser com sempre, la pecaminosa golosia.

En una fosca nit, prove a veure la claredat suprema, i, essent a l'abric dels cels, m'atordesc en Universos passatgers i , en el meu entendre, buit, sense sentit, absorbesc qualsevol dualitat sense sobresalts, i qualsevol presagi de virtual oprobi

.