una imatge, unes paraules....


diumenge, 15 de maig del 2022

Esta vesprada he vist.

Hui a casa he estat vigilant cada color, 

el verd, és viu i arrela pacient i cert, 

la llesta fusta agafa tons obscurs i presumeix duresa, 

els grocs punxosos del ramatge perjudiquen la seua textura 

i els vius plàstics de les cadires, els mobles i les macetes s'alcen al cel,

amb la calidesa empudegada del petroli ple de traïcions.

Demà potser pinte alguna porta o una reixa.

Arxiu del blog

Total de visualitzacions de pàgina: