Les que fereixen i criden amagades en silenci. I furten el son als clements. I fan gemecar al ploraire. I rendeixen als necis i acaronen i humitegen les enrevessades goles.
De vegades són paraules.
diumenge, 27 de novembre del 2022
Avuí a casa
Les que fereixen i criden amagades en silenci. I furten el son als clements. I fan gemecar al ploraire. I rendeixen als necis i acaronen i humitegen les enrevessades goles.
De vegades són paraules.
diumenge, 15 de maig del 2022
Esta vesprada he vist.
Hui a casa he estat vigilant cada color,
el verd, és viu i arrela pacient i cert,
la llesta fusta agafa tons obscurs i presumeix duresa,
els grocs punxosos del ramatge perjudiquen la seua textura
i els vius plàstics de les cadires, els mobles i les macetes s'alcen al cel,
amb la calidesa empudegada del petroli ple de traïcions.
Demà potser pinte alguna porta o una reixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)