Sant Antoni

Era un diumenge pel matí, la iaia havia preparat el desdejuni i jo i els meus pares ens acomiadàrem, doncs ells tenien que anar a fer una visita a un altre familiar i el passeig era ben llarg. El iaio i jo teníem que anar a per l'Enric al carrer de Dalt. Vivia a una casa amb una porta xicoteta on per a entrar-hi tenies que baixar uns esglaons. Després esperaríem a l'oncle Andreu, que estava guarint al animal i ficant-li els cordatges per a enganxar-lo al carruatge. Va ser un goig veure entrar des del fons del carrer a l'oncle amb el cavall blanc i el seu carruatge, des d'on hi érem nosaltres a la part alta del carrer, pujàrem tots dos, l'Enric i jo amb l'oncle i poc a poc hi tornàrem cap avall pel carrer i enfilàrem carrers i passejos on anàrem a unir-nos a una comitiva de carruatges amb cavalls, i rossins de totes les mides, carros, carruatges ,cotxes i tota la parafernàlia de transports enganxats amb animals. A la fi arribàrem a un descampat on ens reunírem amb molta més gent i molts animals. Era el dia de sant Antoni de mil nou-cents seixanta set ,al barri D'Horta a Barcelona i ací mostre la foto que tinc i ha fet que haja recordat l'escena, jo sóc el xiquet de la dreta.