Veig a cada pas , un aparador de la vida

dels allunyats somnis irreverents,

veig silencis harmoniosos i febles,

m'acompanye a cada instant per les

angunioses i cridaneres paraules del proscrit,

d'aquell que un dia sense voler va deixar el pa

a la porta de sa casa i va fer que els lladrucs

i el empinats arbres de la frondosa serra

foren tancats en el mobiliari de la palatina vida

dels Ducs.

Arraulit, sense vergonya, acudeix al crit del més enllà

i veu com els déus s'apiaden de les vanitats dels

rapinyaires.