La vareta trencada.
El veig moltes vegades. Continua sent
veí a la meua ciutat. Sempre recordaré una anècdota infantil de la
que ell va ser protagonista i que per a mi va ser molt important i va
canviar en mi la manera de veure les coses . Va trencar, (mai millor
imatge) el concepte que jo tenia fins aleshores d'autoritat.
El mestre de la Quarta,"Don
Vicente", era un gat corregut i sabia que els xiquets a la
mínima que els deixara , fugien dels deures o les lliçons, i a les
seues mans hi havia unes ferramentes(sic) i condicions per
l'ensenyament que possiblement no s'hi tornaren a repetir. Ja feia
un munt d'anys que als col·legis s'aplicava la "llei" del
mestre tot- poderós i l'alumne servil i acovardit. Tot fora per
l'eficiència dels estudis. La vareta , les orelles de burro , els
estirons d'orella i el sadisme eren les armes d'alguns dels mestres
d'aleshores. I "Don Vicente" no era aliè a eixos costums,
és més , ell, era una vertadera institució en el col·legi per la
quantitat d'anys que duia fent eixes coses. Tenia l'home doncs, una
vareta fineta , diria jo que tindria un centímetre per un centímetre
de gruixa per seixanta centímetres de llarga, era primeta i
flexible. No sé de quina fusta era , però crec mes bé, pel que
recorde, hauria de ser de pi. Embrutida i ennegrida pels anys, les
vores arrodonides i corcades amb marques que volien assemblar ratlles
per a mesurar no se qué. Semblava, que la vareta, era també per la
seua antiguitat, tota una institució. Com un objecte ritual al que
tots els xiquets li teníem un respecte i una por que ja volgueren
molts dels objectes religiosos d'aquell temps. És el cas que quan no
ens sabíem la lliçó o no fèiem els deures que tocaven o quan
tocava fer-los, la vareta s'interposava entre els xiquets i de
vegades la por, feia, que s'hi feren els deures sense gana ni
aplicació, però que s'hi feren.
L'anècdota la recorde sols pel final
que va tenir, no sé quin era el motiu pel qual, el xiquet, estava
castigat, amb un parell de llibres a
cada mà , els braços en creu i agenollat davant dels pupitres dels
alumnes, junt a la taula del mestre. Ara si, recorde que al xiquet ,
li tremolaven els braços de cansat que estava, i el mestre, punyeter
perquè si, li pegava xicotets colpets a la part baixa dels braços i
als muscles amb la vareta. De cop, el xiquet s'alçà, agafà amb
força la vareta i amb una rabinada la trencà amb el genoll i per
una finestra oberta la llençà al carrer. El mestre, es quedà
bocabadat a l'igual que la resta d'alumnes. El càstig posterior no
el recorde, imagine que seria un tant més fort, però la qüestió
fou que amb la vareta trencada alguna cosa més es va trencar en els
nostres xicotets cervells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada