SEGÂRIA
Veig al sud, Segària viu
gaudir de tu, ser ofidi,
serp voluptuosa
veig allà la teua imatge
contrafort salvatge de
serralada destrossada
pel camí de pedra
embrutida.
Imaginari verd, veure i
trobar al teu si
un home gitat i estirat, i al
fons, la màscara mortuòria
d'un llunyà Indi
d'Amèrica.
Quina és de les dues la
veritable?
La que unifica amb aigua i
terra
les comarques dividides,
les províncies que acull.
Que tindrà aquest lloc
per ser tan sensual?
A les vores dels camins
treballen totes les putes
en aquesta part del país
que comença la fi de la industriosa Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada