Que amarga condemna amaga el seu corol·lari de cames i braços prims i
sins caiguts
i pàl·lids.
Els genets cavalquen en el cel de Madrid.
Vetustes xemeneies i
abruptes grues d'inerts braços,
llaços que aletarguen les rompents llueixes barbitúriques
i
brabucones venjances de sàtirs indefensos que les putes atordeixen i
que
viatgen en concèntrica velocitat amb la vila i cort.
Text Carles Moreno.
Foto Geno Peiró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada