Una de les meravelles més reconegudes per l'ésser humà és el naixement de la vida i de tot el que es meneja al seu voltant, la vida sempre és imaginada amb múltiples variants, però a la fi sempre arriba a anar cap endavant, sense parar en cap indret i sense deixar res enrere, amb una perfecció que aborrona a qualsevol que vulga veure-ho, els detalls sempre sorpresius de vegades no ho són tant i de tant en tant venen a corroborar que la perfecció és a més a més molt més important en els detalls que en qualsevol altra coseta que puga refutar la perfecta sintonia d’allò més perfecta i que si més no, és sense cap dubte perfecte. El tema que vull tractar és que una gota d’aigua, una, a simple vista, gota d’aigua, ens ha portat a través de l'òptica d'un Microscopi reflectida a una pantalla a una paret blanca, a veure, múltiples organismes vius, quasi unicel·lulars, intentar menjar alguna cosa com matèria orgànica, femta o alguna cosa similar, i furtar-se eixe menjar els uns als altres, amb un nerviosisme esbrinador que sembla un partit de futbol a una pantalla de televisió i tot això, a una ximple i ridícula gota d'aigua. Que passarà amb alguna cosa major com un got d’aigua o un bassal amb 50 litres d’aigua on són criats alguns centenars de llagostins recentment nats, no ho puc ni imaginar, deu de ser insuportable i si hom és sensible amb tot el que l'envolta encara més insuportable. Millor no pensar, deixem-ho estar, no paga la pena.
