La  desembocadura d'un riu fantasma  

M'adrece a les vores d'una mar que, neta de prejudicis, m'endinsa a la claredat uniforme d'una arena composta per microorganismes i minerals i hom la veu així mirant-la el més a prop que pot, xicotets són els grans, però hi estan mesclats amb organismes que un dia foren vius, les roques que surten de la vora, dures a prop, però que, des d'una distància prudent assemblen toves i trencadisses, i un dia de fet es trencaran en granets mesclats amb la vida i amb el verd d'una herba neta i brillant. Soc i em sent al paradís on uns homes un dia vingueren a descansar de la barbàrie dels camps de concentració i de l'infern de l'holocaust que ells malmeteren i provocaren, a Les rotes de Dénia.