Ahir vaig viatjar a l’Est,
a l’Est, fins a la impossibilitat del pas,
al final del camí està la mar,
al costat de la desembocadura d’un riu quiet,

on per damunt d'unes pedres es pot travessar

a l'altra vora sense cap pont,
on els pardals tenen un hàbitat inigualable
i la tranquil·litat de les seues aigües i els seus matolls 
fan envejar a qualsevol home la vida
curta, però neta i fèrtil d’eixos pardals.

Foto de Geno Peiró, fotoemocions