Sembla un arbre caigut, no ho és

Al nord, limitant amb zones d'austeritat,

la impassible Alemanya, sorgeix, rotunda i desdenyosa

s'aplaudeix a si mateixa amb prejudicis als ianquis

arriba al port amb mentides i versions, s'irrita i irrita

tus i fa assumir la culpa als paupèrrims

enrobusteix l'engany a força d'efectes i defectes

els francesos i la tecnologia, avui, no beuen del Conyac atrevit

que atribula als sincers, i esperen un plausible somni

d'inesperades revolucions laiques que expulsen al moro 

de les invasions bárbares.

Esta vegada

sense prejudicis,

sense dilemes,

sense plors.

Sembla un arbre caigut, no ho és,

esdevé, arriscant i sense pensar,

sap tenir per davant els peus

amb una simple inclinació modular

engendrada en les entranyes d'una dona prodigiosa

parla sense pensar en els condols que ens donaran a nosaltres, els vius morents.