Li agafà el braç i li digué que ell no era capaç de parlar amb aquell home, li havia pres molta mania, eixe rostre li feia por. Les celles de l'home eren enormes, li travessaven el front de banda a banda, sense parar-se en el naixement del nas, a mes, eren molt gruixudes, el front, el tenia molt estret, els cabells començaven a néixer-li d'allí mateix , negres bruts i oliosos, semblava que del crani, poc a poc li anava xorrant oli, aquell barret-que duia, estava molt trencat i brut, li aprofitava tanmateix per a tapar una calvície que naixia del bescoll i li arribava fins a la coroneta. El nas. Quin nas! No hi han paraules per a descriure-lo, era amplíssim, a la mateixa punta tenia unes berrugues enormes amb pels i dels narius també li'n sortien uns llargs i gruixuts que quasi li arribaven als llavis, que tanmateix no eren tan desproporcionats com els elements adés descrits, però hi havia quelcom en ells que els feia horribles, del queix li sortia un líquid lletós que no se sap que era, i si obria la boca se li veien les dents grogues i deformades i una llengua blanca. D'unes galtes morades sortien milions de filets de sang. Els ulls eren al fons de dues profundes coves, quasi no se li veien, no tenien parpelles. Per a què?. Se li veia una enorme i crostosa orella, l'altra la tenia tallada arran del crani, tan sols un forat nu. De baix dels llavis, ja no es pot dir mes, un colp de carn i ens veiem en la camisa, doncs, per molt que es cercara, no es veia ni el coll, i molt menys la gola, i la Maixella era una massa de carn, fins el coll de la camisa, tot greix. Veritablement, li feia por parlar amb aquest home, i li havia pres mania.