1974

Vaig eixir a açò de les quatre de la vesprada, quedava un tram llarg de viatge amb autobús per a arribar a València i després partir cap a l'estació del nord des de la qual a açò de dos quarts d'onze de la nit salpava un "borreguero" fins a Barcelona i des d'allí anar a veure per on eixia el tren per a anar fins a Perpignan, era emocionant ,era la primera vegada que marxava d'Espanya, l'Espanya franquista, l'Espanya que acabava de matar a Puig Antich, l'Espanya en la qual, quan s'acabava de creuar la frontera des de Port-Bou, es veia un gegantesc mural en la paret escarpada, tallada pel pas de les vies del tren que cridava amb força, "FRANCO ASSASSINE". L'Espanya de el "Ruedo Ibèrico", de la "*Joie de Lire", "Operación Ogro", dels emigrants a Suïssa i a França. Pèro això sols ho havia llegit a les planes de la revista "Triunfo" i ara anava cap allà a veureu de veritat.