una imatge, unes paraules....


diumenge, 18 de setembre del 2011



barranc 2009




Des de la habitació, baixem, plou, no massa, però no ens queda mes remei que iniciar de nou el camí, eixim del Campin i ens hem posat uns borrasquers per a tapar-nos el cos i les motxilles. Un caminal asfaltat estret, ens porta cap a munt una altra vegada, ara, passarem per la carretera que baixa fins a Simat, però nosaltres tenim que anar a buscar "La font del Cirer" i em de pujar cap a munt per una altra carretera. Voldríem prendre un cafè per a espavilar-nos, el restaurant de "La visteta" esta tancat en pany i clau, es massa matí, sense remei tenim que anar pujant i cada vegada va ploguen més fort. Als vint minuts ,avorrits de la pluja, arribem al pla de la font, des de allí tenim que baixar fins Simat, una senda tortuosa, però fàcil, cada vegada plou més i més fort, a lo lluny algún que altre llampeg, però aigua a mansalva. I no es veu més que el que tenim davant. Que llarg el camí, al fi em vist a baix el aqüeducte dels monjos,que va a donar directament al monestir de Santa Maria, amb la pluja no ens em parat a veure si hi havien més restes de la sequiola, que baixava des de dalt fins a baix. Estem mullats i quan arribem baix de tot,ens llevem les sabates, a les que no els cap mes aigua.

Caldrà que anem al Monestir a demanar permís per a canviar-nos la roba, eixugar-nos i rentar-nos. Anem i per la portalada, tenim que passar per un tauló de fusta que fa de pontet i que l'han posat per a que puga passar la gent, ja que està tot inundat, ens canviem i anem al bar a esmorzar. Ens l'hem guanyat.

Ens assabentem de que hi ha hagut fortes inundacions pels voltants, i que els barrancs i les sequies n'han fet de les seues.




Arxiu del blog

Total de visualitzacions de pàgina: