El tren tenia que arribar prompte, doncs ja feia una estona que estava esperant-lo, volia anar cap a Roma des de Zuric, veure monuments , escodrinyar el paisatge, una ciutat diferent, molt diferent de Zuric, per a mi la ciutat Suïssa havia estat molt bonica,molt culta, molt neta, massa neta, molta botiga cara, molt de art, molt de tot.
La nit passada havia dormit a un parc prop de L'estació del que no recorde el nom, en el que hi havia un palau que havia visitat el dia abans i en el que en les seues parets interiors vaig veure penjades multitud de làmines de gravats de una delicadesa i una minuciositat que m'espantava, jo no arribaria mai de la vida ni tan sols a definir un trosset d'aquestos dibuixos.
Es feia tard i el tren no arribava. Un xicot ros d'uns vint i pico anys, em cridà i no se en quin idioma, mig italià, mig alemany, em parlava i jo no entenia res, i em treia una cartera que duia damunt i m'ensenyava una navalla i - Uff!! De cop vaig caure , Volia atracar-me!!. A mi, miserable de miserables, que duia el just per a passar uns dies i malament, i en Zuric, una ciutat , tan neta, una estació tan polida i tan tecnològica. Vaig arrancar a córrer com vaig poder fins que vaig arribar al parc en el que havia dormit la nit passada. quin esglai! Segurament anava a perdre el tren ,i tindria que dormir un altra nit al ras. Recollons!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada