És un somni, i vaig a veure si sóc capaç de poder descriure-ho, un arc, un tall, a 30 metres del sòl, la moto inicia la seua carrera, a velocitat curta però sense pausa, la inicia quasi en la punta de l'arc, a escassos metres del precipici , -que por-, des d'a baix veig al motorista encasquetat i xicotet, no imagine que li pot passar pel cap en eixos moments, avança enfilant l'arc, que a cada set o vuit metres té monticles que ha de sortejar, salta el primer,- !! Bé!! - a baix crec que em falta la respiració. Avança, va a per el segon monticle, de sobte es queda aturat enmig de la pujada i la moto s'engega arrere, i amb el motorista encavallat en ella.
Baixa, com pot, tirant-se de la mateixa i deixant-la continuar amb la seua marxa arrere, que sembla que no vaja a parar-se, recta i enfilada , perill, no m'havia adonat, però al final del precipici, en la mateixa punta de l'arc, hi ha un automòbil i unes persones que pel que sembla estan controlant el procés d'aquesta barbaritat, i la moto no cau, contínua, veig a les persones que han fet una espècie de barrera amb la finalitat de parar a la moto que aquesta enfilada i va directament cap a ells. A escassos centímetres dóna una bolcada i es precipita al buit. Els de el grup respiren nerviosos, i el motorista va darrere de la moto que la veu destrossar-se tal com va caient.
Que clarividència, en aqueix moment he despertat i m'he dit, vaig a veure si sóc capaç de descriure açò, tinga o no una explicació psicològica ,que em dóna el mateix.