univers paralel

Lluny de pensar que m'havia estat enganyant a mi mateix, vaig acudir atònit, a una de les més estranyes experiències que a un ésser humà se'l pot sotmetre.
Hi havia anat, eixe dia a treballar com qualsevol altre durant els últims vint-i-cinc anys, sempre igual, amb matisos, que ara no m'estendré a explicar. Era a mitjans del mes d'abril d'enguany, arribi a la fusteria i ho vaig veure tot regirat, més aviat no rebolicat, com quan dues vegades anteriors ens van entrar a robar les màquines manuals i els lladres, ho van regirar tot, quina sensació més desagradable,o quan vam patir tres inundacions i aleshores no era rebolica, si no més aviat un desastre.
Era una cosa així com si estigués tot canviat de lloc. (continuarà...)