senil

Arraulit en una butaca i abatut
està el meu pare somnolent i vague
gairebé pensant que això és una drecera

i veient jo, que això no es para
sabent-ho de mil maneres sense encert
aguditzo la meva enteresa en una daga

que a quatre mans entendré la gesta
de dos violins que sonen a la plaça
i on els hi hagi hi haurà qui els entengui
i qui no ho faci sigui aquesta la seva dissort

mes en el meu enteniment faci el que faci
no puc retreure del meu pensament
fent del meu llavat coneixement
ni una pedrada ,ni una butaca, ni un senyal